Glaukoma Aire Pur letra traducida en español
Feat Lágrimas De SangreGlaukoma Aire Pur Letra
Glaukoma Aire Pur Traduccion
Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes
Si quieres sentir llena esta vida que ahora quieres
i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes
y las leyes que te envuelven no te parecen cómodas
La policia interna que et goberna haurà d'aprendre
La policía interna que te gobierna deberá aprender
millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs!
mejor dejarse entender, cuídate, ya lo verás!
Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor,
Toca abrirse, cómo la primavera puede abrir una flor
al seu ritme, defugint la por
a su ritmo, rehuyendo el miedo
l'ostracisme és el signe d'un estigma,
El ostracismo es el signo de un estigma
pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia.
por el sismo destructivo cuando el refugio se ve cómo el nuevo nido insignia.
però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu
Pero una mente con cicatrices, dentro de un cuerpo normativo
vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu
quiere que llores, que valores si te sientes fuerte y aún sigues vivo.
La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre
La mierda que hay ahí fuera no te deja escucharte por dentro
I l'esperit d'infant sensible no té fam ni es sent pas lliure
y el espíritu de infante sensible no tiene hambre ni se siente libre.
A un cor fort l'almoina de l'amo l'amoïna,
A un corazón fuerte la limosna del amo le preocupa
ja no vol més molles vol trencar les estovalles
ya no quiere más muelles quiere romper el mantel
i sentir de nou com brollen pessigolles
y sentir de nuevo cómo brotan cosquillas
a cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes
a cada trago que bajo poco a poco de golpe y te remueve las entrañas
I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes
¿Y yo quién quiero ser?, los anuncios son cómo bombas
se t'enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes,
se te hunde el corazón i de la guerra nacen traumas
però a través d'esquerdes podrem fer, espais comuns afins
pero a través de grietas podremos hacer, espacios comunes afines
d'autoconstrucció massiva d'esperances.
de autoconstrucción masiva de esperanzas.
Ja arriba la vida que somies,
Ya llega la vida que sueñas
que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i assumibles,
en salir del tedio los únicos límites fuesen propios y asumibles
la cultura et lliga
la cultura te ata
només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible
solo en paz al pozo, cuando te place, radica la llave para hace la lucha plausible
Som ànimes ingràvides, càlides i emotives,
Somos almas ingrávidas, cálidas y emotivas
recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva,
Encerradas en prisiones de represión, fría y cognitiva,
niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió
nido de estigmas, vive de amar y libera la presión
que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure.
que impone el mundo de la oscuridad, amiga, si quieres ser libre.
La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma,
La mirada sobrevivirá digna con su prisma
travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec
atravesando una ventana fijada en el entorno fiero
que deprecia tota vida premia el verí
que desprecia toda vida premia el veneno
de la deriva destructiva i al poeta defenestra.
de la deriva destructiva y al poeta defenestra
Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge
Aquí hacemos sufrir al médico todo por hacer paté del hígado
tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa,
tienes un coche y un reloj pero quieres vivir deprisa
i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca
y lo vives con el silencio del que sabe que se equivoca
i s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca.
y se equipara con otros, que tampoco abren la boca.
Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis
Una cabeza dura como una roca, un mar de prejuicios
dins del pit des de l'inici d'una vida que s'esgota,
Dentro del pecho desde el inicio de una vida que se acaba
i com fer front a tal derrota? si quan te'n dones compte
I como hacer frente a esta derrota? Si cuando te das cuenta
dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra,
Fuertes errores en el sarro y el cronómetro corre en contra
contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita,
Contra un corazón que se quiére corromper, un mundo que lo facilita
no hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta,
No ay lugar para el llorón si el amigo ya no te escucha
la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba,
La verdad no se dice mitad, se dice como una bomba
és com un mort arrepentit un esperit que sempre torna,
Es como un muerto arrepentido un espíritu que siempre vuelve
i vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes,
I volar por encima tuyo mientras la barriga te tienta con mierdas
excuses i caretes, vivències sense reptes,
Excusas y caretas, vivencias sin retos
més dies en silenci, i emocions reprimides,
Más días en silencio, y emociones reprimidas
vull polir-me com un nen, si, però van passant els dies.
Quiero limpiarme como un niño, si, pero van pasando los días
Normala da kareta jantzita ibili beharra, denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra. Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet, gutako bakoitzak dauke bere izarra. Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak, akatu gabeko ikarak adorea gelditzen. Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen, artaldetik at ez geatzeko martingalak. Inor ez da normala, baño danak hala nahi, modelo izan nahien gaztek uzteie jateai. Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai! Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula, ezin aske sentitu preso gaudela dakigula. Batu partidura! Hartu partitura! Joggo bonito treballant amb la paraula. Estetikan diktadura estetikatik hautsi, estetatik idatziz eztet bestetik ikasi. Wanna be free, yeah! Wanna be free! Disney eta Hollywood akatzetik hasi. Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik, danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik. No creemos en un mundo hecho en croma, no más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma.
el ostracismo es el signo de un estigma
Però van passant i no t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui. No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil. I així fins que el cap t'exploti, necessito aire pur, no em falta temps, em falta aire per respirar en aquest ball. I encara que això et sobti, necessito aire pur, no em falta temps, em falta aire quan estic ballant amb tu. I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi, no t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui. No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil. I així fins que el cap t'exploti, necessito aire.
el ostracismo es el signo de un estigma